Josep Maria Blasco

Memòria de Vida.     Premi Josep Maria Blasco.

Deu anys sense Josep Maria.

 

El nucli del treball i el testimoni de Josep Maria Blasco Soriano, fill  d’Estivella, que va faltar el dia 24 de març de 2003, es concentra al voltant del diàleg, la preocupació artística, la sensibilitat envers els altres i l’afany pedagògic per difondre un missatge profundament humanístic: fer del diàleg un exercici de racionalitat i concòrdia entre les diferents postures per aplegar la màxima reunió de voluntats possible en l’esforç de recuperar i restaurar el nostre patrimoni cultural. I tot això, sense cap ànim elitista ni de protagonisme personal; ben al contrari: fent una pedagogia d’informació oberta a totes les persones i grups per configurar una voluntat col·lectiva de comunicació en harmonia lliure.

Per això volem que les activitats ara programades responguen a les característiques de la manera de ser, pensar i actuar de Josep Maria: Que siguen integradores del màxim possible de persones i sensibilitats; que siguen senzilles i dignes d’una autèntica acció cultural; que, des del punt de vista metodològic, siguen obertes i entenedores i, per fi, que siguen capaces també d’harmonitzar la continuïtat dels treballs encetats, sense nostàlgies estèrils, amb les noves i necessàries aportacions.

Estivella es mobilitza amb motiu del 24 de febrer per celebrar alguns fets de la història del nostre poble i incorporar-hi diverses aportacions actuals que venen a enriquir i revitalitzar el nostre patrimoni cultural.

Per això, s’ha programat un conjunt d’actes que, començant el 20 de febrer del 2004, es perllongaran fíns el darrer diumenge d’octubre. Actes que serviran per tractar sobre el present i el futur del patrimoni així com per honorar la vida i el treball de Josep Maria. Aquesta programació es deu a la voluntat d’un conjunt d’entitats municipals, comarcals, d’amics i familiars que, a més de la seua preocupació comuna per la nostra realitat, volen també continuar, amb la mateixa passió, la tasca encetada per Josep Maria.

Només ens resta desitjar-nos haver-ho aconseguit i que, en efecte, vosaltres, els fills del seu poble i la seua comarca, tots els amics, familiars i coneguts, així ho considereu també perquè, tots plegats, continuem conreant els valors de fraternitat així com la seua gran passió per una vida col·lectiva més justa i digna. No coneixem una manera millor de fer present i viva la seua figura ja que la memòria és sempre un record actiu que mira al present i al futur, tot abandonant el passat. Perquè, com deia Jesucrist: “Deixeu que els morts enterren els seus morts”. I ni nosaltres ni ell, Josep Maria, estem morts, sinó vius i ben vius.